La cuina, totalment oberta, se situa just al centre de la zona pública de la casa. Des d’aquesta posició privilegiada exerceix com a nexe d’unió entre el menjador i el saló, distribuïts perpendicularment a cada extrem de la planta. S’eliminen així les barreres que tradicionalment separaven les zones de treball de les de lleure, unificant-les en un espai únic pensat per compartir i gaudir. Aquest plantejament, a més d’oferir més sensació d’amplitud, afavoreix la interacció i la llibertat de moviments dels usuaris.
Els mobles de cuina Santos conformen un bloc homogeni que ressalta, sense estridències, en una arquitectura sòbria i lluminosa. La composició d’armaris columna puja cap al sostre, conformant un envà funcional dotat d’un important factor estètic. L’illa, situada just davant, adopta una forma escultòrica que fa oblidar la seva naturalesa de moble contenidor. L´interiorisme s´equilibra amb notes càlides, aportades per taules, cadires, prestatgeries i marcs. En aquest sentit, resulta interessant el paral·lelisme traçat pel paviment de castanyer i el puzle de fusta del sostre, que s’estenen per tota la planta per reforçar l’harmonia entre la cuina oberta, el saló i el menjador.